(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)
Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).
Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).
El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.
(Palma de Mallorca, 1662 – 27 setembre 1706)
Militar. Fou partidari de Felip V de Borbó i morí el dia que les forces de l’arxiduc Carles III desembarcaren a Palma i l’ocuparen.
(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.
L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.
Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.
(Palma de Mallorca, 1742 – 1795)
Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del Pais de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794).
És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d’interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Montaner.
(Palma de Mallorca, 1542 – Namur, Holanda, s XVI)
Militar. Fill de Joan Odó Berard i Riera. Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia.
Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV. Intervingué en la batalla de Saint-Quentin (1557).
Escriví diverses obres, com una Sintaxis nova etymologiae novae responders (1583).
(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
Veure> Bernat Forest de Belidor (enginyer militar català del segle XVIII).
Veure> Bernat Forest de Belidor (enginyer militar català del segle XVIII).
(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)
Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.
S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.
A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.