Francesc Sanponts * Veure> Francesc Santponç i Roca (metge i inventor català, 1756-1821).
Ignasi Sanponts * Veure> Ignasi Santponç i Barba (jurista català, 1795-1846).
Sanponts * -varis bio-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: metges/ses
Sanelo i Lagardela, Manuel
(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)
Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.
Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).
Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).
Sanchis i Bergon, Josep
(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)
Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.
Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.
Fou pare de Josep Sanchis i Banús.
Sanchis i Banús, Josep
(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)
Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.
Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.
Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).
Salvà i Munar, Jaume
(Algaida, Mallorca, 13 desembre 1793 – Madrid, 17 octubre 1855)
Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid.
Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.
Sacramento, Antoni
Rubió, Francesc
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià ?, 1776)
Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial.
Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d’una dissertació sobre el vaccí antivariolós.
Roig, Ramon
(Morella, Ports, segle XV – segle XVI)
Poeta en castellà. Metge cirurgià d’ofici.
Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.
Rodríguez i Bernabeu, Emili
(Alacant, 1 juny 1940 – )
Metge cardiòleg i poeta. Figura en l’antologia Poetes universitaris valencians (1962).
Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi (1964), La platja (1968; Premio Valencia de Literatura 1965), La ciutat de la platja (1972; Premio Ausias March 1971) i La catacumba (1974).
És autor d’una antologia de poetes joves alacantins.
Rivera i Pérez, Lluís
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1913 – Alacant, 10 agost 2010)
Metge. Fou director de l’hospital provincial d’Alacant.
Obres seves són les titulades La evolución histórica del concepto de la tuberculosis pulmonar (1946) i La hormona cortical y su utilización clínica (1952).
Dades dels Països Catalans 