(Barcelona, 31 març 1795 – 22 abril 1846)

Jurista. Fill de Francesc Santponç i Roca. Estudià a Barcelona i a Osca.

Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista “Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes”, d’una gran qualitat, però de curta durada. El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat (1822-23) retornada a Barcelona pel govern constitucional. Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari.

Juntament amb B.C. Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic. El 1836 fou nomenat catedràtic de l’estudi general de Barcelona i l’any següent ho fou de la universitat restaurada (dret de l’estat espanyol). S’oposà als progressistes i fou destituït (1840), però recuperà la càtedra el 1844.

Col·laborà en l’edició monumental de Las siete partidas (1843), amb notes que foren altament valorades pels seus contemporanis.

Fou germà seu Francesc Santponç i Barba  (Barcelona, vers 1790 – segle XIX)  Advocat. Publicà Nuevo manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla (1831).