(Fraga, Baix Cinca, segle XIV – segle XV)
Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi.
Escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.
(València, segle XVII – 1737)
Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l’escola iatromecànica.
A més d’una obra d’interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.
Joan Armengual (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI) Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.
Maties Armengual (Palma de Mallorca, segle XVIII) Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.
Rafael Armengual (Illes Balears, segle XVIII) Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).
(País Valencià, segle XVI – Salamanca ?, Castella, segle XVI)
Metge i teòleg. Fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
Afavorí les reformes lingüístiques introduïdes per Nebrija a la llengua castellana.
És autor d’un tractat escrit en llatí.
(València, segle XVII)
Metge. Jesuïta. Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia.
(Palma de Mallorca, 1783 – 1860)
Metge. Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma de Mallorca, i sobre la qual calamitat escriví un treball mèdic.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat.
(Ceret, Vallespir, 18 octubre 1775 – Montpeller, França, 19 desembre 1833)
Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà.
Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840.
(Manacor, Mallorca, 1847 – 1910)
Metge per la Universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista “Unidad Católica” de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l’Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc.
Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a “L’Aurora” i a l’obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica.
(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)
Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.
Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.
(Muro de Mallorca, 1823 – Illes Balears, segle XIX)
Metge. Autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de “La Medicina Ecléctica”, periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 