(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)
Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.
Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
(Maó, Menorca, 1782 – França, 1860)
Metge. Estudià i residí molt de temps a França, després de fer estades a Mèxic i Mallorca. Deixà inèdit un tractat molt extens de fisiologia.
El 1820 publicà a París unes Reflexions sur l’instinct, et sur la perversion dans quelques maladies.
(Xàtiva, Costera, 11 novembre 1942 – Alacant, 29 maig 2014)
Metge. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Professor a les universitats de Saragossa, València i Alacant (des del 1980).
Ha publicat molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia, com: La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna (1974) i, en col·laboració amb López i Piñero i Rosa Ballester, el Diccionario histórico de la ciencia moderna en España.
Altre nom conegut del metge valencià Josep Joan Antoni Baguer i Oliver (segle XVIII).
(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)
Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.
Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.
(Marquixanes, Conflent, 1924 – 19 juny 2000)
Metge i llicenciat en lletres. Es doctorà en medicina a la universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les al·lucinacions visuals. S’ha especialitzat en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona.
És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte. Ha estat president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (1965-80).
És autor també d’estudis sobre l’arquitectura religiosa, en particular els campanars romànics del Rosselló.
(València, segle XVIII)
(o Balaguer) Metge. Estudià medicina a la universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina.
El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i, el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ésser el tercer volum.
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. És autor de notables escrits professionals.
(València ?, segle XIV – segle XV)
Metge. És autor d’Antidotarium seu practica medicinae, resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya.
Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores.
Dades dels Països Catalans 