Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Almenar, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis.

El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del segle XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica.

Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri.

Alferio, Jacint

Deixa un comentari

(Elx ?, Baix Vinalopó, segle XVII – Alacant ?, segle XVII)

Metge. Exercí la professió a Alacant.

Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam (Nàpols, 1628), que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i d’altres malalties renals: Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela (Nàpols, 1623).

Alemany i Rosselló, Francesc

Deixa un comentari

(Campanet, Mallorca, segle XVIII – 1805)

Metge. Fou secretari de l’Acadèmia Mèdico-pràctica Balear.

A l’Acadèmia de Medicina de Mallorca se’n guarden sis memòries, entre les quals hi ha el Discurso sobre algunas varias observaciones que se practican en la medicina (1794) i les dedicades a conèixer els efectes tòxics del guix afegit al vi.

Alcanyís, Lluís

1 Resposta

(València, vers 1440 – 25 novembre 1506)

Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l’escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València i metge de Ferran II el Catòlic.

Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (vers 1490) i l’obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474).

Ell i la seva dona, Elionor Esparça, van ser condemnats per practicar el judaisme i foren cremats vius per la inquisició.

Albiñana Sanz, José María

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrès, 13 octubre 1883 – Madrid, 23 agost 1936)

Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil.

Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933.

Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil.

És autor de diversos llibres.

Albarrán y Domínguez, Joaquín

Deixa un comentari

(Segua La Grande, Cuba, 9 maig 1860 – París, França, 17 gener 1912)

Metge. Cursà la carrera a Barcelona, però exercí a França. S’especialitzà en urologia i introduí noves tècniques en les operacions de ronyó.

Descobrí la colibacilúria, coneguda avui amb el nom de malaltia d’Albarrán. Millorà el citoscopi.

Ahmad ibn -varis-

Deixa un comentari

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

Aguilar i Lara, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

Aguilar, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Metge. Es formà a la Universitat de València.

Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes (València 1594), obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la universitat valenciana perquè considerava que feien sagnies abusives.

Aerbe, Ferran

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, segle XV – ?, segle XV)

Metge i poeta. Fou imitador d’Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.