(València, 11 gener 1867 – Almenara, Plana Baixa, 1921)
Polític liberal i meteoròleg. Fill de Josep Iranzo i Presència. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d’Albaida.
Preocupat per la meteorologia i l’agricultura, és autor d’Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921.
(Perpinyà, 1829 – 1904)
Metge. Fou cap de l’hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863).
Instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí.
Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883).
(Cullera, Ribera Baixa, 19 juliol 1814 – Carcaixent, Ribera Alta, 10 maig 1884)
Frare dominicà i meteoròleg. És autor d’un Historia meteorológica de Carcagente. L’obra abunda en una sèrie d’observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers.
(Maó, Menorca, 1859 – 1932)
Farmacèutic, meteoròleg i naturalista. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on féu importants observacions meteorològiques de Catalunya.
Fou un notable ornitòleg: publicà Catálogo de aves observadas en Menorca i aplegà una col·lecció d’ocells de Menorca, actualment a l’Ateneu de Maó.
(Olot, Garrotxa, 13 desembre 1865 – San Pedro de Makati, Filipines, 21 març 1933)
Sismòleg. Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889.
Fou subdirector de l’observatori astronòmic de Manila.
És autor, entre altres obres, de Cartas de Chipa y Japón (1892), La sismología en Filipinas (1895), Volcanoes and seismic centers of the Philippine Archipielago (1903), The rainfall in the Philippines (1907-14), Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología (1908-17) i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 (1927).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 7 octubre 1853 – Granollers, Vallès Oriental, 22 gener 1921)
Meteoròleg. De formació autodidàctica.
Publicà a “La Veu de Catalunya” i a “La Publicidad” els resultats d’un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa (1913).
Publicà també l’opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l’agricultura, que el feren popular.
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de J. Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
Llogaret, a 1 km del nucli principal; l’observatori meteorològic de Casafort té recollides dades termopluviomètriques des del 1914.
(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)
Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.
Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.
(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)
Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.
Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).
Dades dels Països Catalans 