(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1743)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d’unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments.
Gas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: mestres
Garona i Subirà, Magí
(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
Gargallo, Lluís Vicent
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Músic. Successor de Marcià Albareda com a mestre de capellà de la catedral de Barcelona.
És autor de nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, nadales de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors.
Gallès i Salabert, Josep
(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)
Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.
De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.
Forns i Sabater, Francesc
(Barcelona, 1824 – 1910)
Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.
Figueres, Salvador
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor. A partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
És autor de música religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Saúl convencido por David, San Magín (1940) i dos de tema marià.
Figaró i Oliva, Antoni
(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)
Impressor. Establert a Girona. També era mestre de minyons.
El 1851 es publicà ell mateix, signant-lo amb pseudònim, una miscel·lània poètica dedicada a santa Caterina de Siena.
Fàbregas -varis bio-
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
Esteve i Vilar, Damià
(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – 1692)
Erudit i apologista. Mestre en teologia i religiós mercedari, professà a València el 1650. Fou catedràtic a la Universitat de Tarragona.
Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalano-aragonesa, sobre el qual escriví tres al·legats, dos dels quals foren impresos (1678).
Excel·li com a llatinista i és autor de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi, de La Biblia parva de San Pedro Pascual, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María, publicat pòstumament (1728).
Volgué demostrar que el seu orde havia estat fundat el 1218.
Espona, Manuel
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
Dades dels Països Catalans 