(Menorca, segle XV – 1503)
Historiador. Visqué bastant de temps a la Toscana, per afavorir-hi els estudis d’un fill seu. A causa d’aquest sojorn fou considerat italià per alguns autors.
És obra seva un treball sobre les expedicions de Carlemany i de la relació Siti i presa de Granada.
(Menorca, 1469 – Salamanca, Castella, 1497)
Escriptor. El 1710, i en versió castellana, seria estampat a Madrid un tractat moral seu, amb el títol de Modo para vivir eternamente, discurso moral y político.
(Castella, 29 juny 1737 – Menorca, 2 març 1792)
(o y Pacheco) Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l’illa del 1783 al 1792.
Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics.
(Menorca, segle XVI)
Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip d’es Castell. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior.
(Menorca ?, segle XV)
Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs.
Totes aquestes obres han estat perdudes.
(Menorca, segle XVIII)
Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d’una compilació dels privilegis de Menorca.
(Llucmajor, Mallorca, 1 juliol 1648 – Menorca, 2 juny 1717)
Lul·lista franciscà. Ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l’Estudi General Lul·lià.
Fou col·laborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull; d’acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana.
És autor també d’un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 