(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)
Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.
(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)
Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.
Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.
(Barcelona, 3 gener 1897 – 27 gener 1965)
Metge i filantrop. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1918. Com el seu pare, Ricard Zariquiey i Cenarro, s’especialitzà en pediatria.
S’interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament (Crustáceos, 1968).
Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1929-30) i membre de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona i de la Societat Catalana de Pediatria.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XIX – l’Havana, Cuba, 1874)
Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d’on fou alcalde el 1845.
Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876.
També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments.
(Barcelona, 1904 – 27 novembre 1988)
Animador cultural. Pioner de l’escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58).
Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya (1934-38). Es dedicà al cinema en català i col·laborà a “Claris”, “La Publicitat” i Catalunya Ràdio.
A la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma. Pertangué a la direcció del Club d’Amics de la Futurologia.
Ha publicat Txecoslovàquia (1932) i Càmping (1934).
(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)
Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.
Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.
Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.
Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.
(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)
Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.
Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.
Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.
Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.
Veure> Josep Maria Roviralta i Alemany (escriptor, industrial i mecenes català, 1880-1960).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 21 abril 1908 – Barcelona, 1985)
Mecenes. Industrial tèxtil, fou cofundador del diari “El Matí” (1929) i el 1936 s’hagué d’exiliar a l’Argentina, d’on tornà el 1952.
Juntament amb Joan Baptista Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet i J. Vallvé, fundà la societat Òmnium Cultural (1961), la qual presidí del 1967 al 1978.
El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
(Mataró, Maresme, 1914 – 22 maig 1999)
Actor i promotor cultural.
Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s’introduí als ambients culturals de Mataró.
Membre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català.
Director de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals.
Dades dels Països Catalans 