Arxiu d'etiquetes: mecenes

Sureda i Bimet, Joan

(Valldemossa, Mallorca, 27 juliol 1872 – Palma de Mallorca, 28 abril 1947)

Col·leccionista i mecenes. Germà d’Emília. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits.

L’escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950).

Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 – Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner.

Montcada i de Luna, Francesc de

(Sicília, Itàlia, s XVI – Adernó, Itàlia, 1592)

Vicari general de Sicília. Fill de Cèsar de Montcada i Pignatelli i de Luisa de Luna-Peralta.

Fou mecenes d’artistes i fundador del col·legi de jesuïtes i del convent de caputxins de Caltanissetta, plantà el famós bosc de Mimiano San Cataldo, comprà el sumptuós palau dels Aiutamicristo, a Palerm, i es casà (1587) amb la seva germanastra, la pubilla Maria d’Aragó i de la Cerda, duquesa de Montalto, comtessa de Collesano i baronessa de Naso.

Fou establert que llurs descendents primogènits es cognominarien, a cada generació, alternadament Aragó-Montcada i Montcada-Aragó.

Foren succeïts per llur fill Antoni d’Aragó-Montcada-Luna-Peralta(Sicília, Itàlia, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1631)  Cavaller del Toisó d’Or. Es casà amb la seva cosina segona Juana de la Cerda y de la Cueva, filla dels ducs de Medinaceli. Ambdós se separaren voluntàriament per fer-se, ell, jesuïta, i ella, carmelita descalça al convent de l’Assumpció de Paternó, fundat pel seu marit el 1628, on morí d’abadessa. Foren pares d’Ignasi i de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.

Descatllar i de Descatllar, Margarida de

(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)

Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.

Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.

Capdebós, Pere

(Perpinyà, 1797 – París, França, 1836)

Pintor i filantrop. Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en col·laboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort.

Llegà al museu les seves col·leccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució.

Berart, Jeroni Boix de

(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)

Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.

El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.

Terrades, Ramon

(Vic, Osona, segle XIII – 1348)

Prohom. Al seu testament instituí la fundació de l’hospital de Vic. L’obra era ja acabada en 1398.

Aquest establiment assistencial precedí cronològicament al de Barcelona.

Ornós, Iu

(Catalunya, segle XVI – Girona, segle XVI)

Advocat i mecenes. El 1569 féu un donatiu de 744 lliures, destinat a les obres de l’edifici de l’Estudi General gironí.

Grau i Torras, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 1864)

Filantrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d’una pensió vitalícia, la donació d’alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.

Gispert, Manuel

(Barcelona, segle XIX)

Ciutadà i mecenes. A la seva generositat es deu en gran part la construcció del Gran Teatre del Liceu (1847).

Ferrer, Vicenç *

Veure> Vicenç Ferrer i Moncho (filantrop i cooperant català, 1920-2009).