Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja el segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí.
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada.
Hom ha construït una urbanització vora seu.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.
La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa, entre els pobles de Premià i de Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, el segle XIII; hom té referències del santuari des del 1408; l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques (només en restà la imatge gòtica). El nou edifici fou acabat el 1759.
Fins al 1936 posseí una gran quantitat d’ex-vots mariners.
Masia, prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat.
L’actual edifici, notable exemplar barroc del 1797, fou projectat per un arquitecte francès.
Pertanyia des del segle XIII a la família Cavaller, passà per matrimoni, el segle XVIII, als Vila, actualment Vila-Abadal.
(mas de Cavall) Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.
(aranès: Castèl-Leon) Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.
Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.
Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.
El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.
Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.
Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.
(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
Granja del monestir de Poblet, al bosc de Poblet, a l’esquerra del torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar.
Propietat del monestir, ha estat restaurada.
(o torre de Cartellà) Antiga força i terme (actualment mas Castellà), al límit amb el terme de Vidreres.
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom.
El 1702 Felip V de Borbó concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.
Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.
Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès.
Sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada el segle XV amb el nom de mas de Canals).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del pla de Can Puiggener, mancat de tota mena de serveis.
Dades dels Països Catalans 