Arxiu d'etiquetes: Maresme

Masnou, el (Maresme)

43 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 3,39 km2, 27 m alt, 23.119 hab (2016)

0maresmeSituat a la costa i accidentat per la Serralada Litoral, al sud de la comarca.

El conreu predominant és el de les flors (especialment clavells). Té importància la indústria, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), seguida de la construcció, del vidre i la ceràmica i de productes farmacèutics). Ha desaparegut la tradicional activitat marinera (el seu port arribà a ser un dels més importants del litoral català, a causa del seu intens comerç amb Amèrica); actualment ocupat per un gran port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. El municipi ha esdevingut una zona de primeres residències a causa de la proximitat de Barcelona (el creixement demogràfic i urbanístic ha estat notable els darrers decennis). Hi ha un port esportiu i una certa activitat turística.

El poble comprèn els barris marítims d’Ocata i Alella de Mar. Hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVIII, i nombrosos edificis neoclàssics (casa de la vila) i modernistes. Cal citar també el Museu Municipal i el Museu de la Farmàcia i la Medicina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Basquetbol

Maresme, el

121 Respostes

Comarca de Catalunya: 398,53 km2, 441.505 hab (2016), densitat: 1.107,83 h/km2, capital: Mataró

0maresme

Consta de 30 municipis: Alella – Arenys de Mar – Arenys de Munt – Argentona – Cabrera de Mar – Cabrils – Caldes d’Estrac – Calella – Canet de Mar – Dosrius – Malgrat de Mar – el Masnou – Mataró – Montgat –  Òrrius – Palafolls – Pineda de Mar – Premià de Dalt – Premià de Mar – Sant Andreu de Llavaneres – Sant Cebrià de Vallalta – Sant Iscle de Vallalta – Sant Pol de Mar – Sant Vicenç de Montalt – Santa Susanna – Teià – Tiana – Tordera – Vilassar de Dalt – Vilassar de Mar

És a la franja litoral, de 50 km de llarg per 10 km d’ample, que s’estén entre Montgat i la Tordera. Limita al nord-oest amb la Selva, a l’oest amb el Vallès Oriental i al sud-est amb el Barcelonès.

GEOGRAFIA FÍSICA – Constituït pel vessant oriental de la Serralada Litoral, amb el Montnegre (759 m) i la serra del Corredor (632 m), i la plana que s’estén al seu peu. La Serralada Litoral, on s’originen un seguit de conques hidrogràfiques de certa consideració, davalla, amb un fort desnivell, fins a la plana, i en alguns casos, com el tram de Caldetes a Sant Pol, fins a la mateixa Mediterrània. Clima mediterrani -protegida dels vents del nord per la Serralada-, amb temperatures molt suaus i pluges (de 500 mm a 800 mm) repartides del setembre al juny. Vegetació molt transformada per l’home; suredes al Montnegre.

POBLACIÓ – És una de les comarques més densament poblades del Principat, amb un creixement constant al llarg del segle XX; entre 1981 i 1991 l’augment ha estat del 15,6%. El 1993 la població es distribuïa per sectors de producció de la manera següent: sector primari (4,2%), secundari (48,5%) i terciari (47,3%).

ECONOMIA – Tot i el retrocés de l’agricultura, s’hi practica la més intensiva de Catalunya, amb predomini de la patata, hortalisses, maduixes i flors. La pesca es concentra a Arenys de Mar, quart port pesquer de Catalunya. Pel que fa a la indústria destaca fonamentalment el tèxtil, però també hi són importants els sectors de la confecció, química i metal·lúrgia, concentrats principalment a Mataró. Fort increment del comerç i l’hoteleria.

HISTÒRIA – Habitada pels laietans, que el segle VI aC hi construïren nombrosos poblats dalt dels turons, els romans hi bastiren una ciutat important, Iluro (Mataró) i nombroses vil·les rurals (Torre Llauder). A partir del segle XVI i fins a meitat del XIX diverses poblacions, especialment Arenys, conegueren una creixent prosperitat gràcies a una intensa activitat marítima. D’altra banda, a partir del segle XVIII, s’hi inicià el procés d’industrialització, especialment a Mataró, amb les fàbriques d’indianes i tèxtil en general, que culminà al segle següent amb la incorporació de la ciutat a la revolució industrial. Unit tradicionalment a Girona el sector d’Arenys fins a la Tordera i a Barcelona el que va de Montgat a Caldetes, a partir de la Divisió Territorial de la Generalitat (1936) es constituí la comarca del Maresme tal com la coneixem.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme

Malgrat de Mar (Maresme)

27 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.

L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.

pobl_malgratLa vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.

Dins el terme hi ha diverses masies fortificades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut – Grup Excursionista

Dosrius (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canet de Mar (Maresme)

37 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,56 km2, 15 m alt, 14.284 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes.

L’agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s’inicià en el segle XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l’actualitat a petites fàbriques tèxtils i s’ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. Àrea comercial de Mataró.

La vila es troba arran de mar; hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, del segle XVI, i diversos edificis modernistes. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l’estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock.

El castell de Santa Florentina, antiga casa forta transformada el segle XIX, és a l’interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Misericòrdia

Calella (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Natació – Club Bàsquet

Caldes d’Estrac (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrils (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera de Mar (Maresme)

23 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Argentona (Maresme)

29 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 25,40 km2, 88 m alt, 12.051 hab (2016)

0maresmeSituat a l’interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Julià (del segle XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada.

Dins el terme es troben, a més, l’antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Càntir