Arxiu d'etiquetes: Maresme

Palafolls, baronia de

1 Resposta

(Maresme, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes.

El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat.

El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III el Cerimoniós i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza.

Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció. El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d’Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera.

Les aigües de la Tordera, aprofitades amb sèquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de les Ferreries). L’activitat comercial marítima fou important al segle XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.

Palafolls (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Òrrius (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,66 km2, 259 m alt, 694 hab (2017)

0maresmeSituat a la capçalera de la riera d’Argentona, a l’antic vessant septentrional de la Serralada Litoral que n’accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l’oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines.

Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S’ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al segle XIX. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona.

El poble és a la capçalera de la riera d’Òrrius, afluent per l’esquerra de la d’Argentona. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Al cim del turó de Sellecs (534 m alt), hi ha les restes d’un important poblat ibèric, dit popularment el Castellot.

Dins el terme hi ha també l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Museu del Càntir d’Argentona

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1975 – )

Museu. De titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951. Instal·lat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament.

Disposa de quatre plantes i un total de 800 m2, amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat.

Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’Índia o la Xina, i s’hi reprodueix un taller tradicional de terrissaire.

El 2006, en el marc de la 56a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, el museu inaugurà l’Espai Picasso, que mostra quatre peces originals de ceràmica pertanyents a diferents etapes creatives de l’artista.

Enllaç web: Museu del Càntir

Montgat (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

1 Resposta

(Vilassar de Mar, Maresme, 1983 – )

Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior. Actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació. És integrada per més de 400 socis i més de 4.000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura.

El sector s’inicià el 1925 quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell. La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys 1960, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus. La seva creació respon al desig de potenciar la voluntat de modernització del sector agrícola de les comarques catalanes i de tot l’estat espanyol.

Els seus objectius bàsics són ajudar a millorar les operacions comercials de la zona, racionalitzar, clarificar i legalitzar al màxim el mercat i les seves cotitzacions i promoure la concentració de l’oferta i la demanda, la qual cosa facilita les transaccions i obre nous canals de distribució. També hi són presents un gran nombre de serveis d’interès general.

Disposa de 55.000 m2 de superfície i té una llotja informatitzada. Edita una publicació mensual i organitza diversos cursets i exposicions.

Enllaç web: Mercat de Flor…

Mataró (Maresme)

296 Respostes

Municipi i capital comarcal del Maresme (Catalunya): 22,53 km2, 28 m alt, 125.517 hab (2016)

0maresme

Situat entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor.

El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L’agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l’expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d’horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al sègle XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l’actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc).

La població ha experimentat un espectacular ascens, sobretot en el període 1950-70 a causa de l’emigració, el que a donat peu a la formació dels barris del Palau, Rocafonda, Vistalegre, els Molins, el Miró, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola i Peramàs. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.

La ciutat, d’origen romà (Iluro), és al centre de la comarca; hi destaca, entre altres edificis religiosos, la basílica parroquial de Santa Maria, del segle XVI, transformada al segle XVII en un edifici barroc. Entre els edificis civils destaquen la casa de la ciutat (segle XVII), l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (segle XVIII), la torre Llauder (antiga vil·la romana), el Museu Municipal, el Museu Comarcal del Maresme i nombroses cases modernistes. Hi abunden també les associacions culturals i les entitats financeres (Caixa d’Estalvis Laietana), educatives i esportives. Hi són tradicionals les representacions dels Pastorets.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió – Centre Natació – Unió Excursionista

Masnou, el (Maresme)

48 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 3,39 km2, 27 m alt, 23.119 hab (2016)

0maresme

Situat a la costa i accidentat per la Serralada Litoral, al sud de la comarca.

El conreu predominant és el de les flors (especialment clavells). Té importància la indústria, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), seguida de la construcció, del vidre i la ceràmica i de productes farmacèutics). Ha desaparegut la tradicional activitat marinera (el seu port arribà a ser un dels més importants del litoral català, a causa del seu intens comerç amb Amèrica); actualment ocupat per un gran port esportiu. Àrea comercial de Barcelona.

El municipi ha esdevingut una zona de primeres residències a causa de la proximitat de Barcelona (el creixement demogràfic i urbanístic ha estat notable els darrers decennis). Hi ha un port esportiu i una certa activitat turística.

El poble comprèn els barris marítims d’Ocata i Alella de Mar. Hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVIII, i nombrosos edificis neoclàssics (casa de la vila) i modernistes. Cal citar també el Museu Municipal i el Museu de la Farmàcia i la Medicina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Basquetbol

Malgrat de Mar (Maresme)

30 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)

0maresme

Situat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.

L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.

pobl_malgrat

La vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.

Dins el terme hi ha diverses masies fortificades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut – Grup Excursionista

Dosrius (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques