Arxiu d'etiquetes: Maresme

Burriac, castell de

6 Respostes

(Cabrera de Mar, Maresme)

(o castell de Sant Vicenç de Burriac)  Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral. Conserva restes de les fortificacions medievals (torre circular i part de la capella de Sant Vicenç).

El castell és esmentat ja el 1017, però hi ha vestigis d’una torre de defensa anterior. Als segles XII i XIII foren construïdes la torre de l’homenatge, les sitges i la capella.

El militar i escriptor Pere Joan Ferrer obtingué (1471) de Joan II el Sense Fe la senyoria del Maresme, amb centre al castell de Burriac, el qual reconstruí i amplià (1473). Fou definitivament abandonat al segle XVIII.

Al vessant de migdia del turó hi ha importants restes d’un poblat ibèric, identificat per alguns estudiosos amb Ilduro -que encunyà moneda ibèrica-, predecessora de la Iluro romana (Mataró). Al seu vessant occidental hi ha la font Picant.

Ànimes, les -Maresme-

1 Resposta

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)

Barri marítim, al límit amb el terme de Caldetes.

Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s’esdevingué a partir del segle XVIII amb els antics barris marítims d’altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l’emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes.

Alella de Mar -el Masnou-

1 Resposta

(el Masnou, Maresme)

Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.

Era anomenat també les Cases de Mar.

Alella, marquesat d’

4 Respostes

(Maresme, segle XIX – )

Títol senyorial atorgat el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig.

Ha passat a la família Peláez.

Agell

2 Respostes

(Cabrera de Mar, Maresme)

Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.

Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.

Vilassar de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)

0maresme(o Sant Joan de Vilassar)  Situat al litoral mediterrani.

Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.

La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.

Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilassar de Dalt (Maresme)

19 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)

0maresme(o Sant Genís de Vilassar)  Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.

La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Trinca, La

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1969 – 1989)

Conjunt músico-vocal. Format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual. Combinant el vessant musical amb l’humorístic, i amb cançons de textos directes i sovint d’intenció satírica i crítica, aconseguiren gran popularitat i un notable èxit comercial.

Els seus discs i espectacles musicals, com Trincar i riure (1971), Xauxa (1972), Mort de gana Show (1973), Trempera matinera (1977) o Nou de Trinca (1981), els convertiren en el grup català de més èxit de vendes. Participaren en diversos muntatges importants, com les Sis Hores de Cançó de Canet, i contribuiren a la normalització i popularització de la cançó en català. El 1987 editaren el disc Marro!.

Posteriorment també gravaren discs en llengua castellana i dirigiren i protagonitzaren diversos programes de televisió, com No passa res o Tariro tariro.

Torre Llauder

1 Resposta

(Mataró, Maresme)

Vil·la romana. Coneguda des del segle XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions.

Malgrat ésser monument històrico-artístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable.

El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F. Clariana.

Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores.

La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època alt-medieval.

Tordera (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 84,09 km2, 34 m alt, 16.637 hab (2017)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d’alzines sureres i pasturatge.

Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d’horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l’alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l’església parroquial de Sant Esteve, dels segles XVI-XVIII, amb campanar romànic (segle XI).

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l’Erola i les ruïnes de l’antic monestir templer de Roca-rossa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques