Arxiu d'etiquetes: Malta

Vallguarnera -llinatge-

Nom que adoptaren els membres del llinatge de Vallgornera que s’establiren a Sicília.

El primer que adoptà aquesta forma del nom fou Vidal de Vallguarnera i de Sort  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1480)  Fill de Francesc (I) de Vallgornera i de Castellbell, del qual heretà les baronies d’Asaro i Caropipi. Fou el primer membre de la línia siciliana dels comtes d’Asaro, prínceps de Vallgornera. Fou l’avi de:

Jaume de Vallguarnera i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV)  Bisbe de Malta (1495). Era germà de:

Joan de Vallguarnera i de Centelles  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Fou el cinquè baró d’Asaro i Caropipi, president del Regne de Sicília i capità general de la cavalleria del rei Ferran II el Catòlic. El seu besnét fou:

Joan Jeroni de Vallguarnera i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat comte d’Asaro el 1543. El seu nèt-cinquè fou:

Francesc de Vallguarnera i del Carretto  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1636)  Setè comte d’Asaro. Fou creat príncep de Valguarnera el 1626. Fou pare d’Octavi i de Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia, i de:

Francesc de Vallguarnera i Arrighetti (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1705)  Cavaller de Sant Jaume. El 1651 es casà amb Antonia Griffeo, princesa de Gangi i baronessa de Regiovanni. Llur nét fou:

Francesc Xavier de Vallguarnera i de Gravina (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1739)  Heretà a més dels títols del pare, el principat de Gravina, que havia estat concedit el 1644 a la seva mare, i fou virrei de Sardenya, ambaixador a Madrid i gran camarlenc del rei sard Carles Manuel III. La seva besnéta fou:

Àgata de Vallguarnera i La Grua (Sicília, Itàlia, segle XIX – 1864)  Vuitena princesa de Valguarnera, Gravina i Gangi i comtessa d’Asaro. Es casà amb Giuseppe Alliata e di Montcada, príncep de Villafranca. Amb ella s’extingí la línia siciliana dels comtes d’Asaro.

Salelles, Sebastià

(Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666)

Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614.

Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic (1635-39) Fabio Chigi (després papa Alexandre VII), el qual en les seves Musae iuveniles (Anvers, 1654) l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium S. Inquisitionis (en tres volums, Roma 1651-56).

Rull i Cànaves, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 31 juliol 1691 – Malta, 8 gener 1766)

Teòleg i eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou vice-prior general. Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici.

Més tard fou bisbe de Malta.

Rabassa de Perellós i de Rocafull, Ramon *

Veure> Ramon de Perellós i de Rocafull  (gran mestre de Malta valencià, 1637-1720).

Perellós i de Rocafull, Ramon de

(València, 17 setembre 1637 – La Valetta, Malta, 10 gener 1720)

Gran mestre de Malta. Fill de Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer i germà de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull.

El 1653 ingressà en l’orde da Malta i anà a residir a l’illa. El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que donà accés al consell suprem del gran mestre.

Fou elegit gran mestre de l’orde (1697), fet que comportà una victòria de la llengua catalana, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalano-aragonesa.

Cotonera, la

(Malta, 1663 – 1680)

Línia de fortificacions de l’illa.

Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.

Cotoner i d’Olesa, Rafael

(Palma de Mallorca, 1601 – la Valetta, Malta, 28 octubre1663)

Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d’Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.

Lluità contra els turcs i fou batlliu de l’orde a Mallorca.

A Malta millorà la casa de l’hospital i enriquí artísticament l’església. Va encunyar monedes d’or i d’argent amb el seu bust i les armes de Malta.

Cotoner i d’Olesa, Nicolau

(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)

Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.

Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.

Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.