Arxiu d'etiquetes: Mallorca (bio)

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Vilallonga i Burgués, Gaspar de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XVI)

Humanista. Doctor en drets.

És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.

Trènor i Azcárraga, Xavier

1 Resposta

(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)

Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.

Morí en un accident aeri.

Sureda i Villalonga, Joan

2 Respostes

(Mallorca, segle XIX)

Arquitecte. Era germà d’Antoni.

Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del segle XIX pels arquitectes Guasp i Canut.

So, Guillem de

Deixa un comentari

(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)

Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.

Salelles, Ramon de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV)

Ric prohom. El 1343, essent jurat de Mallorca, reté homenatge a Pere III el Cerimoniós, que es possessionà de l’illa.

Fou el pare de Blanca de Salelles (Mallorca, segle XIV)  Es casà amb Pagà, el menor dels fills bastards de l’infant Ferran de Mallorca. El seu marit morí, fent costat a Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor (1349).

Espanyols -Mallorca-

Deixa un comentari

Nom donat a la branca mallorquina de la família Espanyol, i dels seus partidaris.

Duran, Simeó ben Zemakh

Deixa un comentari

(Mallorca, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Escriptor d’origen jueu. Gran rabí d’Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391.

Va escriure L’escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.

Dulcert, Angelí

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV)

Cartògraf. Autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a Palma de Mallorca l’agost de 1339.

Abraça des de la mar Caspi i el golf Pèrsic fins a les illes Canàries i indica, per primera vegada, la ruta transsahariana que mena a Malí, país productor d’or. Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors: toponímia catalana, forma de l’Atlas, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, il·lustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis (reina de Saba).

És a la Bibliothéque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia.

Se l’ha intentat d’identificar amb Angelino de Dalorto, cartògraf genovès que traçà una carta nàutica datada el 1325. Comparats ambdós documents, el mapa del 1339 presenta una major precisió sobre l’anterior, i, per tant, s’ha d’admetre o bé que Dalorto s’instal·là a Mallorca i es catalanitzà el nom, o bé que existí un cartògraf català, Dulcert, que copià, amplià i posà al dia el mapa de l’italià.

Descatllar i de Santa Coloma, Pere

1 Resposta

(Mallorca, segle XV – 1482)

(o Descatlar)  Cavaller. Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya, a qui féu préstecs importants diverses vegades.

En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró.

El 1439 obtingué, a canvi, de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, coneguts amb el nom de la Bossa d’Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El 1464 li foren concedides encara 4.500 lliures sobre els drets reials de Selva de Mallorca.

Fou procurador general del Regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445.

Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognominaren des d’aleshores Abrí-Descatllar.