Arxiu d'etiquetes: llogarets

Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,44 km2, 86 m alt, 96 hab (2017)

0alt_emporda(o Palau Sardiaca)  Situat a la plana empordanesa, a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera).

L’agricultura n’és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d’olivera. Complementa l’agricultura la ramaderia de bestiar porcí i boví sobretot, i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana.

El municipi comprèn també el veïnat d’Estanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cardó, balneari de

5 Respostes

(Benifallet, Baix Ebre)

Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d’aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del segle XVII per una comunitat de frares carmelitans.

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central és obra dels segles XVII i XVIII.

Fou suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.

Baronia de Rialb, la (Noguera)

24 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques