(Catalunya)
(o Cissis) Ciutat pre-romana del litoral, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse per les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la Segona Guerra Púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó.
(Catalunya)
(llat: Cypsela) Antiga ciutat que, segons l’Ora marítima d’Avià, era a la costa nord.
No citada a cap altra font antiga, és de localització difícil; Schulten la situa a la Fenollera, entre l’Estartit i Pals. Potser podria ésser identificada amb la ciutat d’Ullastret.
Hom ha dubtat, però, de la seva existència.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.
El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.
Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
(o de Sant Antoni) Antic castell. Probablement bastit pels senyors de Cervelló.
Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni (304 m alt).
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898.
Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.
Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV de Catalunya.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V de Borbó; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.
S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.
Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.
Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.
La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).
Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.
L’any 2001 fou abandonat.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular.
És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals.
Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric.
(Catalunya)
Poble ibèric del nord del país, esmentat per Ptolemeu, que cita com a localitats seves Bassi, Beseda, Egosa i Sebendunum.
De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup d’aquests, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú.
Cova, que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.
És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica.
Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya.
Dades dels Països Catalans 