(València, Horta, segle XIV – segle XVII)

Barri de la ciutat que fou destinat a bordell. Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit. En costa l’existència a partir del 1321.

Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana; la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme.

Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici; el conjunt restava aïllat (1444) per una muralla, que només tenia un portal d’entrada.

Fins a l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot, i, sempre, fou objecte d’una constant atenció legislativa per part dels reis i de les autoritats municipals. L’explotació dels locals anava a càrrec dels hostalers, que proporcionaven a les dones, a més a més, robes, mobles, aliments, joies, etc, a canvi de diners, situació que donà lloc, sovint, a abusos greus.

L’ordenació del prostíbul responia al propòsit de concentrar-hi les activitats meritrícies. Les habitants de la Pobla tenia restringida la possibilitat de circular per la ciutat, i els era vedat l’ús de vestits sumptuosos; tenien prohibit, també, de treballar els dies de certes festivitats eclesiàstiques, i tenien obligació de reclusió durant la quaresme i la setmana santa, que havien de dedicar a pràctiques religioses.

A la primera meitat del segle XVI, hom hi establí la vigilància higiènica, amb un metge escollit i pagat pel municipi. Les últimes mencions són de la primeria del segle XVII.

El bordell de València fou famós arreu d’Europa per l’esplendor i la vivacitat, i en donen testimoni les descripcions i les referències que en fan els viatgers (Münzer) i els novel·listes (La lozana andaluza) de l’època, i encara apareix esmentat en estudis recents sobre temes sexuals (Le deuxième sexe, de Simone de Beauvoir).