Antiga església parroquial (Sant Miquel), situada a la vall de Croses, substituïda per la de Domanova.
Glevella
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Ginyent
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga parròquia (Sant Jaume), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (segle XII).
Els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l’actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia.
Gili -seca valenciana-
(País Valencià)
Seca, que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet (Camp de Morvedre).
Garrofera, la -varis geo-
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
Fórnols de Conflent
Antic lloc, en una vall afluent, per la dreta, de la vall de la Castellana, vora el castell de Paracolls.
El 1385 tenia 5 focs.
Fontsanta, la -Mallorca-
Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.
Fener, el -Andorra-
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Antiga caseria de la parròquia, a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna.
Farners -Berguedà-
Antiga quadra. L’església era dedicada a sant Andreu.
Farnals
Antiga alqueria islàmica, origen de la Pobla de Farnals.
Eula, l’
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.
Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.
A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.
Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.
