(Seva, Osona)
Antiga quadra, la qual fou unida al municipi el 1843. Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082.
El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera.
(Oliola, Noguera)
(o el Terme Forà de Ponts) Antic terme, que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.
Al segle XIX fou agregat al municipi d’Oliola.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Antic santuari, dins l’antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra.
És probablement l’antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona.
S’havia ja extingit el 1423 i els seus béns s’uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.
(Tarragona, Tarragonès)
Ciutat romana que correspon a l’actual Tarragona. La titulació oficial completa fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
En grec era nomenada Tarrákon, i segurament coincideix amb la Kaliopolis d’Avie.
Fou la capital de la província romana de la Tarraconense.
(Navès, Solsonès)
Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII.
(Serinyà, Pla de l’Estany)
(o de Teià) Antic castell, situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.
Comanda de l’orde de l’Hospital, fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat.
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris, que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües.
Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141.
La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del segle XIV tenien casa i residència a Talarn. La llista dels comanadors perdurà fins el 1822.
Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars, i passaren a dependre’n altres comandes i priorats. Els seus béns s’estenien per tot el Pallars i fins per la Ribagorça i la Llitera.
Des del segle XIV depenia de la castellania d’Amposta. Fou molt abandonada des del segle XV, però la seva església romànica es mantingué amb culte i amb caràcter de santuari de Sant Antoni fins el 1833, que els ornaments i les campanes foren traslladats a Palau de Noguera. Darrerament era pràcticament una ruïna.
(Catalunya)
Nom d’una ciutat romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada.
(Tavertet, Osona)
Antic castell, prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.
Pertangué a la família Sorerols (segles XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI).
El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l’annexà al terme de Tavertet.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació.
Dades dels Països Catalans 