(llat: Baetulo) Nom d’una ciutat romana, que correspon a l’actual ciutat de Badalona.
Bètulo
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Beseda
(Garrotxa)
Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.
Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.
Bellveí -Pallars Jussà-
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Antic lloc, a la vall Fosca.
Fou substituït abans del segle XIV per l’actual poble de la Pobleta de Bellveí.
Bellpuig, força de
Antic castell, derruït durant els terratrèmols del 1428.
Els seus senyors entraren en possessió, a la fi del segle XVI, de la baronia de Sales.
Bassi
(Garrotxa)
Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la comarca.
Baridà
(Cabó / Fígols i Alinyà / les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d’Ares.
Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó).
Arròs i Vila
Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.
Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.
Alcalà -Baix Llobregat- *
Antic nom de la ciutat de Sant Boi de Llobregat.
Xerallo
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o el Xerallo) Antic hostal i caseria, de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l’any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d’unes 200.000 tones anuals.
Voltrera, castell de -Baix Llobregat-
(Abrera, Baix Llobregat)
(o de Vilalba) Antic castell, a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns dos km al nord de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere (segle XI). Pertangué a la baronia de Castellbell; el 1514 era dels Llobet, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell.
De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures de Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre.
Dades dels Països Catalans 