Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Bellveí -Pallars Jussà-

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Antic lloc, a la vall Fosca.

Fou substituït abans del segle XIV per l’actual poble de la Pobleta de Bellveí.

Bellpuig, força de

(Tortellà, Garrotxa)

Antic castell, derruït durant els terratrèmols del 1428.

Els seus senyors entraren en possessió, a la fi del segle XVI, de la baronia de Sales.

Bassi

(Garrotxa)

Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la comarca.

Baridà

(Cabó / Fígols i Alinyà / les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d’Ares.

Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó).

Arròs i Vila

(Viella, Vall d’Aran)

Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.

Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.

Alcalà -Baix Llobregat- *

(Baix Llobregat)

Antic nom de la ciutat de Sant Boi de Llobregat.

Xerallo

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(o el Xerallo)  Antic hostal i caseria, de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.

Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l’any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d’unes 200.000 tones anuals.

Voltrera, castell de -Baix Llobregat-

(Abrera, Baix Llobregat)

(o de Vilalba) Antic castell, a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns dos km al nord de Santa Maria de Vilalba.

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere (segle XI). Pertangué a la baronia de Castellbell; el 1514 era dels Llobet, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell.

De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures de Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre.

Voltregà, castell de

(les Masies de Voltregà, Osona)

Antic castell termenal (906 m alt), avui totalment en ruïnes, situat en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà. Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell.

Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences (1465). Fou de diferents famílies: els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al segle XIX.

Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt.

Voltregà *

(Osona)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.