(Barcelona, 18 juny 1901 – 9 febrer 1987)
Llibreter i escriptor. Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep.
Va publicar Galeria de tipus excursionistes (1924), Llibre d’emboscats (1927), el conte infantil La cava de Vilafortuny i el poema satíric El Comte Arnat (1961).
Fou autor també de llibres d’investigació com Rellotges de sol. Història i art de construir-los (1970) i La pintoresca història del calendari (1973).
(Barcelona, segle XV – vers 1496)
Llibreter-editor i impressor. Sembla que s’encarregà de l’obrador de Nicolau Spindeler quan aquest se’n va anar a València.
L’any 1489 li fou atorgat el títol de llibreter de la ciutat de Barcelona i fou, segons sembla, el segon impressor, en l’ordre cronològic, que treballà a Barcelona.
Al seu taller foren compostes, entre altres, les obres següents: Inventari o col·lectori de cirurgia, de Guiu de Cauliac (1492), La vida e trànsit de sent Jerònim (1493), Los quinze llibres de les transformacions del poeta Ovidi (1494), traducció catalana de les Metamorfosis, i Meditacions de la vida de Cristo (1495).
Tenia començada, quan va morir, l’edició del Tirant lo Blanc, que continuà l’impressor Diego de Gumiel.
(Barcelona, 1901 – )
Empresa. Fundada per Lluís Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau.
Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya.
Com a editorial inicià la sèrie Catalunya Teatral, amb més de dos-cents cinquanta títols.
A la postguerra primer hagué d’editar només en castellà —Monografías Históricas de Barcelona—, però després reprengué en català la Biblioteca Popular, amb tiratges de fins a vint mil exemplars.
Ha publicat també llibres de bibliòfil i el monumental Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-54) de J.F. Ràfols, en tres volums, i Els pseudònims usats a Catalunya (1951), de Josep Rodergas.
L’any 2015 va tancar per reformes, però continua el negoci per Internet i a diverses fires.
(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)
Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.
Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.
Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.
(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)
Llibreter i activista cultural.
Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.
L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.
(Girona, 28 desembre 1829 – Barcelona, 22 setembre 1895)
Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació.
Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Albert de Sicília Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics “El Cañón Rayado”, “El Tiburón”, “Lo Xanguet”, “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare”, “La Rambla” i altres, i assolí uns grans èxits amb “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.
D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l’illa de Cuba.
Fou el pare d’Antoni López i Benturas, el qual continuà l’editorial.
(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)
Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.
Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.
Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.
A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.
Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.
(Igualada, Anoia, 1891 – Catalunya, segle XX)
Venedor de llibres.
Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l’àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre.
Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l’expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.
(Barcelona, 1855 – 1933)
Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas.
El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres.
Importants escriptors i dibuixants de l’època, hi tingueren animades tertúlies.
(Barcelona, 1811 – 1886)
Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.
S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.
Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.
Dades dels Països Catalans 