Arxiu d'etiquetes: Lleida (hist)

Cappont, el

(Lleida, Segrià)

(ant: la Pobla de Cappont Antic raval de la ciutat, format a partir de la conquesta, a la segona meitat del segle XII, al marge esquerra del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb Vilanoveta pel pont de Sant Agustí.

Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l’Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat.

Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del segle XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna.

Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del segle XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont.

A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.

Almazán, pau d’ -1375-

(Almazán, Sòria, Castella, 12 abril 1375 i a Lleida, 10 maig 1375)

Pau entre Pere III de Catalunya i Enric II de Castella. Posà terme a la discòrdia entre els dos monarques, sorgida arran de l’accès del segon al tron.

Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan.

El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand du Guesclin (1369).

Alcarràs, sèquia d’

(Segrià)

Antiga sèquia d’origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.

És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida.

Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs.

Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.