Arxiu d'etiquetes: lingüistes

Jonama i Bellsolà, Jaume

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – segle XIX)

Lingüista. Germà de Llúcia i de Manuel.

És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d’altres escrits.

Garreta i Fusté, Mateu

(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)

Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.

El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.

Friz, Andreu

(Barcelona, 1711 – Àustria ?, segle XVIII)

Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista.

Expulsat el seu orde d’Espanya, passà a Àustria, on exercí l’ensenyament i publicà obres didàctiques.

Creixell, Lluís

(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)

Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.

Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).

Cerdà i Massó, Ramon

(Constantí, Tarragonès, 1941 – )

Lingüista. Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid, on preparà la tesi doctoral sobre el timbre vocàlic en català (1967).

Fou professor a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui (1968).

català -ana

(Països Catalans)

Relatiu o pertanyent a Catalunya o als Països Catalans.

Referent als seus habitants, a la seva llengua i, per extensió, a tot el que és propi dels països o les terres de llengua catalana.

Canyes i Santacana, Joan *

Lingüista i religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió Marcel·lí de Castellví (1908-51).

BDC *

Sigla de Butlletí de Dialectologia Catalana (revista especialitzada, 1913-36).

Valls i Oliva, Àlvar

(Barcelona, 25 abril 1947 – )

Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980).

S’ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l’àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d’un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d’autors francesos i italians.

Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l’industrial Bultó (1977); li fou concedida l’amnistia, però fou impugnada, i s’exilià.

Tuson i Valls, Jesús

(València, 1939 – Barcelona, 5 agost 2017)

Lingüista. Professor de lingüística a la Universitat de Barcelona.

Ha destacat com a divulgador sobre temes relacionats amb el llenguatge, amb títols de tanta difusió com El luxe del llenguatge (1986) i Mal de llengües (1988).

Altres obres: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994) i L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996).