(Barcelona, 20 agost 1869 – 4 febrer 1933)
Jurista i polític. Germà de Josep, Esteve i Ramon. Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a “El Poble Català”.
Milità a la Lliga Regionalista, després al Centre Nacionalista Republicà i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.
És autor de Tribunals de comerç (1918).
(Catalunya ?, segle XVI)
Jurista i conseller de Felip II de Catalunya. És autor de diverses obres sobre dret successori.
(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)
Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.
Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.
L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).
Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – vers 1709) Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.
(Catalunya, segle XI)
Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I de Barcelona.
(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)
Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.
Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.
(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)
Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.
Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.
De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.
Fou el pare de Tomàs de Malferit.
(Barcelona, 1818 – Madrid, 1870)
Jurista. Era catedràtic de l’Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a Corts.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
(Barcelona, segle XIV)
Veure> Consolat de Mar, Llibre del (compilació de dret marítim).
(Catalunya, agost 1936 – 1939)
Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar.
(Catalunya, segle XIII)
Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.
Dades dels Països Catalans 