(Palma de Mallorca, segle XVI – 1624)
Jurista. Tingué un excel·lent prestigi i dugué casos de gran importància. Després de restar vidu ingressà a la Companyia de Jesús.
És autor de bon nombre d’escrits, alguns d’ells no jurídics. La majoria restaren inèdits.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Després de restar vidu entrà a l’orde carmelità juntament amb dos fills seus, un dels quals fou el bisbe de Sogorb, Anastasi Vives i de Rocamora.
Deixà manuscrits dos tractats jurídics i un de caràcter religiós.
(València, 1800 – 1861)
Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València.
Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).
(el Cabanyal, València, 1859 – 15 juny 1923)
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà en diversos periòdics valencians.
Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud, Biografía de Juan de Juanes (1884), Historia de la universidad literaria de Valencia (1903) i Guía artística de Valencia (1905 i 1907).
(Mallorca, segle XVI)
Humanista. Doctor en drets.
És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(Illes Balears, segle XV)
Jurista. El 1441 féu les correccions a les Ordinacions de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.
És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.
Andreu de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop del papa.
Bernat Guillem de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XIV – segle XV) Doctor en drets. Enviat per Martí I l’Humà a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XV) Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d’Alfons IV el Magnànim a Castella.
Dades dels Països Catalans 