(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l’antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al municipi de Sant Martí Sarroca.
Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors d‘Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.
(ant: Benviure) Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.
La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.
El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.
(Camprodon, Ripollès, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III el Cerimoniós al seu conseller Pere Blai, senyor d’Ultrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
(Catalunya, segle XI)
Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.
Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.
Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.
A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.
El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.
(Berguedà)
Antic pagus, que correspon aproximadament a l’actual comarca.
El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà; igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sots-vegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sots-vegueria de Berguedà (o de Berga i Berguedà).
(Bellpuig, Urgell, segle XII – )
Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a la vila.
Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia.
El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola.
El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.
(Pallars, segle XII – )
Jurisdicció feudal pertanyent, ja el segle XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i algunes altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del segle XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna.
A mitjan segle XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del segle XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana (vers el 1716), als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Catalunya, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa. Era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú, que prengueren aquest títol després de l’extinció del comtat de Besalú (1111).
El primer vescomte fou Pere Udalard de Bas. Pere de Bas reconegué, o vengué, el vescomtat a Simó de Palau, i el 1280, la seva filla Sibil·la el vengué al rei Pere II el Gran, però el 1285 aquest en féu donació a Ponç V d’Empúries.
El 1300 el rei Jaume II el Just la confiscà a Huguet IV, comte de Squillace, per la seva adhesió a Frederic II de Sicília, el 1315 el sobirà donà el vescomtat a Malgaulí d’Empúries, i quan aquest morí (1322), retornà a la corona.
Jaume II el lliurà a Ramon d’Empúries, en penyora d’una hipoteca, la qual fou liquidada el 1331, llavors Alfons III el Benigne el vengué a Huguet d’Empúries, el seu antic propietari que el canvià per altres feus al seu parent Bernat II de Cabrera (1335), el qual el lliurà tot seguit al rei Pere III el Cerimoniós, el qual el retornà el 1352 al mateix Bernat de Cabrera, que li fou confiscat el 1364.
El 1381 el rei retornà el vescomtat a Bernat IV de Cabrera, i des d’aquesta data el títol restà vinculat a la casa de Cabrera i a la descendència posterior.
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet. És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i la gran cinglera calcària del Cadí, que correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost.
El nom prové del de l’antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i part del de Cava (el Quer Foradat).
És situat al límit septentrional de l’alzina i de l’olivera, i hi penetra la roureda amb boix. Els nuclis de població són als costers assolellats, aprofitant replans enlairats.
Els principals recursos econòmics són l’explotació forestal i la ramaderia. Hi ha hagut un fort despoblament.
Antic lloc de pas de la Strata Ceretana romana, el Baridà és travessat per la carretera de Lleida a Puigcerdà (sots-vegueria de Baridà).
Dades dels Països Catalans 