Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Montmagastre, baronia de

(Artesa de Segre, Noguera, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.

El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort vers 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre.

Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.

Montcortès, baronia de

(els Plans de Sió, Segarra, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el segle XV pertanyia als Sacirera.

Per enllaços passà als Marc i als Moixó.

Montclús, baronia de

(Vallès Oriental, segle XIII – )

Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús, al nord del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del segle XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell.

La vila de Sant Celoni -pertanyent a una jurisdicció distinta- restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d’Horta (dita des del segle XV de Villena) i de Vilalba.

Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny, dits després de Montclús, que des del 1051 tingueren la primitiva baronia com a feudataris de la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital.

El darrer del llinatge, Riambau de Montclús, la cedí (1277) al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès. El 1328, amb Bernat (I) de Cabrera, s’incorporà al vescomtat. El 1403 tornà a ésser franc alou dels vescomtes de Cabrera, per compra de la senyoria major del feu als hospitalers.

La cúria del terme de Montclús residia a la cel·lera de Santa Maria de Palautordera.

Montclar, baronia de

(Agramunt, Urgell, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al segle XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.

Montcada, baronia de

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.

En morir (1309) Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni (1311) la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò.

El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV (mort el 1381), hagué de donar-la al rei.

Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona.

Montbui, castell de -Anoia-

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d’Igualada. Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell II de Barcelona el confià al bisbe Ató.

Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l’església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d’Abd al-Malik (1003), després d’una forta secada, acabà d’anorrear l’obra empresa.

En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l’enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II el Just.

Els Cardona en conservaren el domini directe fins al segle XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d’aleshores s’intitularen senyors de la baronia de Montbui. Pel casament d’Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència. Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886.

Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (segle X) i altres dependències ruïnoses.

Montbui, baronia de

(Vallès Oriental, segle XIV – segle XVIII)

Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona.

El 1408 el rei Martí I l’Humà la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490.

Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat.

El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al segle XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui.

Montaner, vescomtat de

(França, segle X – )

Jurisdicció del comtat de Bigorra, creat el segle X.

Donat pel comte Dató II de Bigorra al seu fill Odó (mort vers 1010), fundador del monestir de Sant Orenç de la Reula, vers el 1000.

Al segle XI passà per matrimoni als vescomtes de Bearn i des d’aleshores restà unit a Bearn.

Molins de Rei, baronia de

(Baix Llobregat)

Jurisdicció senyorial, concedida el 1430 a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.

Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo.

Miravet, comanda de

(Miravet, Ribera d’Ebre)

Preceptoria i comanda dels templers.

Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.

Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona (1153), i la donà als templers.

Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.