Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Gallès i Pujal, Sebastià

(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)

Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.

Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).

Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.

Fou, a més, un eminent miniaturista.

Gabernet i Farrán, Joan

(Gra, Segarra, 1921 – Lleida ?, 13 setembre 1987)

Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès.

Durant alguns anys fou professor al noviciat de l’orde establert a Raïmat, prop d’Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana “Labor”.

Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966).

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Fòrum Vergés

(Barcelona, 1959 – 1980)

Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús.

Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura.

El 1960 va constituir una gran sala d’actes a l’edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme.

El seu esperit i iniciatives es recuperaren posteriorment en el Fòrum Obert Casal Loiola.

Forn i Roget, Joaquim

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.

Fondevila i Padrol, Josep Maria

(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)

Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.

Ha publicat diverses obres sobre teologia.

Ferrussola, Pere

(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)

Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.

Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.

Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

Ferrer, Leopold Josep

(Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)

Religiós jesuïta.

Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l’Art poètica d’Horaci.

Fernández i Truyols, Andreu

(Manacor, Mallorca, 15 desembre 1870 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 novembre 1961)

Biblista i jesuïta. Fou director de l’Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s’especialitzà en geografia bíblica.

És autor d’una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).

Fenoll, Joan Esteve

(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)

Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.

Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.

Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.

El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.

Febrers, Andreu

(Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)

Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile.

Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile… (1764).

Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.