(Mataró, Maresme, 1734 – Itàlia, segle XVIII)
Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d’Espanya la Companyia de Jesús.
És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783.
(Mataró, Maresme, 1734 – Itàlia, segle XVIII)
Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d’Espanya la Companyia de Jesús.
És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783.
(Catalunya, segle XVII)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l’obra Diari de la Verge (1654).
Francesc Palau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.
Francesc Palau (Barcelona, segle XVI – 1649) Frare dominicà. És autor d’obres religioses.
Francesc Palau (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX) Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVII – Barcelona, 1659)
Religiós jesuïta. És autor d’un curs de filosofia, escrit en llatí.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1639 – Manila, Filipines, 1705)
Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Bisaies des de 1663.
És autor d’un diccionari i d’escrits religiosos en la llengua del país.
(Barcelona, 1607 – 1667)
Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l’italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.
(Santpedor, Bages, 1743 – Imola, Itàlia, 1775)
Religiós jesuïta. Fou afectat per l’expulsió de la Companyia de Jesús.
És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d’altres escrits en italià.
(Manresa, Bages, 1848 – Catalunya, segle XIX)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Conreava el dibuix i la pintura.
Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix.
(Palma de Mallorca, 1858 – Illes Balears, segle XX)
Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos de diversos autors.
Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.
(Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)
Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevere quan ingressà a la Companyia de Jesús.
Fou rector de diversos col·legis de l’orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.