Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Pla, Francesc

(Mataró, Maresme, 1734 – Itàlia, segle XVIII)

Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d’Espanya la Companyia de Jesús.

És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783.

Piquer, Valeri

(Catalunya, segle XVII)

Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l’obra Diari de la Verge (1654).

Palau, Francesc (varis)

Francesc Palau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Francesc Palau  (Barcelona, segle XVI – 1649)  Frare dominicà. És autor d’obres religioses.

Francesc Palau  (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX)  Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.

Pagès, Magí

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVII – Barcelona, 1659)

Religiós jesuïta. És autor d’un curs de filosofia, escrit en llatí.

Oriol, Pere

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1639 – Manila, Filipines, 1705)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Bisaies des de 1663.

És autor d’un diccionari i d’escrits religiosos en la llengua del país.

Olzina, Josep

(Barcelona, 1607 – 1667)

Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l’italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.

Oliva, Antoni

(Santpedor, Bages, 1743 – Imola, Itàlia, 1775)

Religiós jesuïta. Fou afectat per l’expulsió de la Companyia de Jesús.

És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d’altres escrits en italià.

Morell, Francesc de Paula

(Manresa, Bages, 1848 – Catalunya, segle XIX)

Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Conreava el dibuix i la pintura.

Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix.

Moragues, Joaquim

(Palma de Mallorca, 1858 – Illes Balears, segle XX)

Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos de diversos autors.

Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.

Matas, Celestí

(Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)

Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevere quan ingressà a la Companyia de Jesús.

Fou rector de diversos col·legis de l’orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.