Arxiu d'etiquetes: impressors/es

Esteve i Cervera -germans-

2 Respostes

Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.

Josep Esteve i Cervera  (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.

Miquel Esteve i Cervera  (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.

Estellés i Rams, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1861)

Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.

Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).

Esparsa, Silvestre

Deixa un comentari

(València, segle XVII – abans 1660)

Impressor. Fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.

Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts.

A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins al 1663.

Duran i Saurina, Miquel

1 Resposta

(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)

Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).

Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).

Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.

Domingo, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – segle XIX)

Impressor i llibreter. Publicà “El Observador Político y Militar de España” i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès.

Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.

En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d’exercir el seu ofici.

El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta.

Domènech i Taberner, Josep

1 Resposta

(València, 1815 – 1879)

Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València.

Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869.

En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família.

Fou el pare de Frederic Domènech i Cervera.

Domènech i Muñoz, Frederic

2 Respostes

(València, 1887 – 12 juny 1935)

Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.

Domènech i Cervera, Frederic

2 Respostes

(València, 1853 – 1924)

Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.

A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.

Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.

Díaz Romano, Francisco

1 Resposta

(Guadalupe, Extremadura, segle XVI – Mérida, Extremadura, 1554)

Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls.

El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà.

Per l’edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.

Costilla, Jordi

1 Resposta

(Sòria, Castella, segle XV – València ?, després 1532)

Impressor. Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n’anà a Valladolid (1502), s’establi a València fins al 1532.

El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d’Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat.

El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d’Erasme i de Lluís Vives.