(Barcelona, 1937 – 1938)
Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes durant la guerra civil.
Fou dirigida per Francesc de Sales Aguiló.
Mallorca Nova
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears
Mallorca i d’Ibelin, Ferran de
(Illes Balears, 1316 – després 1342)
Baró d’Omeladès i senyor de Vernet. Fill pòstum de l’infant Ferran de Mallorca i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills.
Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I. El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre.
Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca.
Lozano, Rafael
(Catalunya ?, segle XIX – Illes Balears, segle XIX)
Enginyer. Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí.
Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca (1883), a escala 1/150.000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca (1884), on descriví els minerals aprofitables existents a l’illa.
Llucmajor, batalla de
(Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca.
Aquest darrer, que havia estat desposseït de les Illes pel monarca catalano-aragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l’ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França.
Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume IV fou fet presoner. Després d’aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó.
Llompart i Moragues, Gabriel
(Palma de Mallorca, 1927 – 5 octubre 2017)
Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.
Ha publicat nombrosos treballs, a la “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, a “Analecta Sacra Tarraconensia” i a moltes altres revistes i llibres col·lectius.
És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.
Llompart i de la Peña, Josep Maria
(Palma de Mallorca, 23 maig 1925 – 28 gener 1993)
Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista “Papeles de Son Armadans”, dirigida per C.J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll.
Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d’Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l’entroncament amb l’Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l’Obra poètica (I-II).
Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991).
Fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
Lletra de Convit
(Illes Balears, 1901)
Opuscle d’Antoni Maria Alcover. Fou reeditat el 1902 i el 1903.
Exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les col·laboracions.
El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear.
Lleis Palatines
(Illes Balears, 9 maig 1337)
Conjunt de disposicions en llatí (Leges Palatinae). Promulgades per Jaume III de Mallorca, que regulaven les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca, amb llurs subordinats.
Pere III el Cerimoniós les féu traduir al català per Mateu Adrià (1344) i les incorporà a les Ordinacions.
És un bell còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou il·luminat pel Mestre dels Privilegis i dut per Jaume III de Mallorca a França, i avui és al Koninklijke Bibliotheek de Brussel·les.
Jaume de Mallorca
(Illes Balears, 1278 ? – Perpinyà ?, vers 1330)
Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.
La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci.
Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.
Jaume IV de Mallorca
(Perpinyà, 24 agost 1338 – Sòria, Castella, 16 febrer 1375)
“el Pretendent” Rei de Mallorca i de Nàpols. Fill de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Participà en la batalla de Llucmajor, en la qual morí el seu pare i ell fou fet presoner del seu oncle Pere III el Cerimoniós (1349); tancat al castell de Xàtiva, el 1358 fou traslladat al Castell Nou de Barcelona.
El 1362 aconseguí d’escapar-se i es refugià a Nàpols, on va contraure matrimoni amb Joana I de Nàpols. Féu la guerra a Pere el Cerimoniós, comptant amb l’aliança i la protecció dels reis de Castella.
Envaí el Rosselló (1374) i penetrà en el Principat fins a les portes de Barcelona, però fou obligat a retirar-se a Aragó i Castella.
Dades dels Països Catalans 