(Catalunya, vers 1170 – Illes Balears, abril 1230)
Comte d’Empúries (1200-30). Fill de Ponç III d’Empúries.
Va participar en la III Croada (1190) i acompanyà Pere I el Catòlic en la victòria de Las Navas de Tolosa (1212) i possiblement en el desastre de Muret (1213).
En la conquesta de Mallorca tingué un paper destacat (1229) i en el repartiment va rebre 849 cavalleries i tres molins.
(Illes Balears, segle XIII – Barcelona, 17 juliol 1334)
Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona i nebot del també bisbe Guerau de Gualba. Fou sagristà de la seu de Mallorca, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca.
Elegit bisbe de Barcelona l’any 1300, no fou consagrat fins al 1303. En el seu govern diocesà cal destacar les construccions que emprengué, i especialment l’edificació de l’església de Santa Maria del Mar (1329).
L’exili, ordenat pel rei, li fou revocat pel papa.
(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.
Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.
Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.
Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Mestre d’obres. Treballà en el convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca i fou mestre d’obres de la catedral de Barcelona (1317), on realitzà la porta de Sant Iu i construí la cripta de Santa Eulàlia (1338) i diverses capelles.
Hom creu que participà en la construcció de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi.
(Barcelona, segle XV – 1467)
Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).
Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.
Foren fills seus:
(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV) Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:
Nicolau Cotoner i Genovard (Illes Balears, segle XIV) Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:
Antoni Cotoner i Vall-llobar (Illes Balears, segle XVI) Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641) Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:
(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1230)
Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I de Catalunya en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona.
Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca. Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó.
Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries.
Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.
(Illes Balears, segle XVIII)
Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques.
Fins al setembre de 1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic.
Manava la fragata Santa Madrona.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678 – Illes Balears ?, 1743)
Prelat. Fou abat de la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols.
Posteriorment fou consagrat bisbe de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 