Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)

Andreu, Pere -varis-

Pere Andreu  (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII)  Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.

Pere Andreu  (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.

Andreu, Bernardí

(Illes Balears, segle XVII)

Militar. Al servei de Felip IV durant les guerres d’Itàlia i de Barcelona (1651-52), fou nomenat governador i capità general de Menorca. Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys.

Pels seus serveis, Felip IV el nomenà alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor; més tard, ascendí a mestre de camp.

Amengual, Domènec

(Illes Balears, 1660 – segle XVII)

Frare dominicà. Fou teòleg remarcable i bon estudiós de la filosofia tomista.

Alï ibn Maymün

(Illes Balears, segle XII)

Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Ishäq ibn Gäniya.

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya

(Illes Balears, segle XII)

Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya’qüb al-Mansür.

Amb l’esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha.

Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Mansür.

Alcanyís, Miquel

(València, segle XV – Illes Balears, segle XV)

Pintor de l’escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D’estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per Marçal de Sax.

Li són atribuïts els retaules de la Santa Creu (vers 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York).

També era conegut per Mestre de Gil i Pujades o Mestre d’Alcúdia.

Abri-Descatllar i Santandreu, Jordi

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Financer. Fill de Guillem Descatllar i d’Olesa.

Obtingué el títol de marquès des Palmer (1817) en compensació dels grans deutes contrets per la corona amb la família.

Abd Alläh -varis bio-

Abd Alläh  (Illes Balears, segle X – 1036)  Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugähid de Dénia, creà per a ell.

Abd Alläh al-Balansï  (País Valencià ?, segle VIII – València, 823)  Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisäm I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam I, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.

Abd Alläh al-Murtadä  (Illes Balears, segle XI – 1095)  Governador d’Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.

Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu’min  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les Illes. Fou destituït el 1208.

Abd Alläh ibn ‘Isäm al-Hawlänï  (Illes Balears, segle X – la Meca, Aràbia, segle X)  Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.

Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya  (Illes Balears, segle XII – 1203)  Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.

Abd Alläh ibn ‘Iyäd  (al-Andalus, segle XII – Conca, Castella, 1147)  Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.

Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya  (Illes Balears, segle XII – 1151/55)  Polític. Governador de Granada (vers 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.

Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr  (al-Andalus, segle VII – 714)  Polític. Governador d’Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.

Abd Alläh ibn Tä’Alläh al-Kumí  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.

Gili -varis bio-

Francesc Gili  (Illes Balears, segle XIV – segle XV)  Frare mercenari. El 1410 era comanador del convent de Palma de Mallorca. Destacà com a lul·lista. És autor de l’obra Conciones in festivitate B. V. Mariae et aliorum sanctorum.

Joan Gili  (Sineu, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629)  Religiós. És autor d’un profund estudi bíblic.

Ramon Gili (Catalunya, segle XIX – 1884) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de la seu de Barcelona i autor de composicions religioses.

Gelabert -varis bio-

Josep Gelabert  (Illes Balears, 1622 – segle XVII)  Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat de redactar el 1653.

Josep Gelabert  (Catalunya, segle XVII – Vic, Osona, segle XVII)  Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana.

Martí Gelabert  (Barcelona, segle XVII)  Impressor. És autor d’obres remarcables.