(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Treballà al castell de Bellver i al palau de l’Almudaina, i en fou oficialment titular, segons una disposició de Martí I l’Humà atorgada l’any 1402.
Fou el pare d’Antoni Bosta (Illes Balears, segle XV) Arquitecte. El rei Joan II el Sense Fe li féu extensiu el càrrec d’arquitecte titular del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, que ja havia tingut el seu pare per concessió reial.
(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític.
(País Valencià, segle XIII – Illes Balears, 1348)
Cavaller. Fill de Pere Boïl i d’Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l’illa.
Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere III el Cerimoniós. Participà en l’expedició a Mallorca i en l’ocupació del Rosselló (1343-44).
Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca. El rei Jaume II li concedí la jurisdicció de Manises (1329).
Fou el pare de:
Felip Boïl i de Bellvís (País Valencià, segle XIV – 1375) Fou el pare de Pere Boïl i Colom.
Pere Boïl i de Bellvís (País Valencià, segle XIV) Fou batlle de València des del 1356.
(Illes Balears, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista.
Formà una gran col·lecció d’obres de Ramon Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.
(Illes Balears, segle XIX)
Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pasqual.
Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l’Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d’en Pere Antoni casat, 1861).
(Illes Balears, segle XVII)
Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca.
És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.
Andreu Bertran (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772) Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.
Antoni i Agustí Bertran (Barcelona, segle XVI) Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.
Jaume Bertran (Illes Balears ?, segle XV) Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.
(Illes Balears, segle XIV)
Trobador, anomenat també Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí. Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor.
L’única cançó conservada és Cercats d’ara ençà, ja ne siatz béla e bona, alhora comiat i maldit d’una dama.
(Illes Balears, segle XVII)
Dramaturg. Publicà a Palma de Mallorca una Comèdia de la general conquista de Mallorca (1683).
Aquesta constitueix una de les mostres no gaire nombroses de teatre profà català durant el període decadent; és representà sovint i fou imitada per Miquel Bover i Ramonell.
(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)
Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.
El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.
Dades dels Països Catalans 