Arxiu d'etiquetes: ibers

Xert (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014)

(cast: Chert) Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars.

Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs. Població en descens.

La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l’església parroquial de l’Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l’antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada).

El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d’Enroig.

Enllaç web: Ajuntament

Cala, tossal de la

2 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa)

Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (segles III-I aC).

A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altra poblat ibèric, potser una mica més antic.

Cabezo Lucero, necròpoli de

2 Respostes

(Guardamar del Segura, Baix Segura)

Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.

S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.

Bocairent, Lleó de

1 Resposta

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).

Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat.

Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València.

Bisgargis

1 Resposta

(Morella, Ports)

Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella.

Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae.

Bernabé, castellet de

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria)

Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons.

S’hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia.

El conjunt s’ha interpretat com a residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del segle III aC.

Bèbrices

Deixa un comentari

(Rosselló)

Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.

Bastida de les Alcusses, la

7 Respostes

(Moixent, Costera)

Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d’esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat.

Entre els materials arqueològics que s’hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.

Banyets, jaciment de l’illeta dels

Deixa un comentari

(el Campello, Alacantí)

Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.

L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.

Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.

També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.

Balones, toros de

1 Resposta

(Balones, Comtat)

Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València.

Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.