Arxiu d'etiquetes: hortes

Xelva (Serrans)

33 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)

(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).

Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.

La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).

El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.

Pollença (Mallorca Tramuntana)

91 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)

Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.

El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.

La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.

La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.

El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio

Biniaraix

1 Resposta

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Poble, situat a l’horta de Biniaraix, situat en un coster, a la dreta del barranc de Biniaraix (que neix sota el puig de l’Ofre i desemboca al torrent Major, a la part baixa de la ciutat de Sóller).

La parròquia de Santa Maria fou erigida el 1634.

Almadrava, l’ -Mallorca-

1 Resposta

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Antiga alqueria i sector de l’horta, vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.

Albasset

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Despoblat, a la vall de Segó, el lloc havia desaparegut ja al segle XV i el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina.

Alacant, horta d’

7 Respostes

(Alacantí)

Plana regada de la comarca. S’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç, el Palamó i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble).

El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m3, rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia i d’Oriola: és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita.

Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació (ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat i ordi o, amb menys freqüència, altres cereals i hortalisses), però el veritable conreu intensiu només es dóna en espais molt petits.

Tot i que al País Valencià, en general, l’aigua és un bé comú administrat pels sindicats de regants, a l’horta d’Alacant -i també al camp d’Elx– la propietat de l’aigua -de l’aigua anterior a la construcció del pantà de Tibi, anomenada aigua vella– és separada de la terra i, habitualment, els regants han d’adquirir els albarans o bitllets per a les hores de reg a la subhasta de l'”aigua vella” feta a Sant Joan d’Alacant.

Aportant les pluges només 335 mm d’aigua anuals, i, encara, de forma irregular, la construcció del pantà de Tibi, entre el 1579 i el 1594 -el més vell d’Europa-, representa un canvi important en l’economia de la zona: la vinya, la barrella, la morera, els arbres fruiters i les hortalisses feren recular l’olivera.

Però durant el segle XIX i el començament del XX aquesta horta entrà en un període d’envelliment: la indústria de la seda decaigué, igual que la del cànem; la barrella sofrí un gran descens i el vi, després de l’eufòria causada per la presència de la fil·loxera a França, tingué igualment un període de decadència.

Boixadors, els -Segrià-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

Andust

1 Resposta

(Tivenys, Baix Ebre)

Caseria formada per un grup de masos situats a l’esquerra de l’Ebre, a l’horta d’Andust.

Xerta (Baix Ebre)

24 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 32,39 km2, 12 m alt, 1.188 hab (2017)

0baix_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l’assut de Xerta, d’origen islàmic, acabat a mitjan segle XIX, que dona origen al canal de la dreta de l’Ebre i bonifica l’horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta.

Agricultura amb conreus d’hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s’hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre; església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Martí, l’antic terme de la Ram i l’horta de l’Almúnia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Oliana (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 32,37 km2, 469 m alt, 1.826 hab (2017)

0alt_urgellSituat al peu de la serra d’Oliana, s’estén a l’esquerra del Segre, quan el riu comença a eixamplar la seva vall, a la sortida de les serres pre-pirinenques, al sector meridional de la comarca. És el centre de la ribera d’Oliana i Peramola, eixamplament de la vall del Segre que comprèn les terres entre el grau d’Oliana i la ribera de Bassella.

Gràcies a les sèquies derivades del Segre i de la riera d’Oliana, que col·labora al regatge de l’horta d’Oliana, és possible l’agricultura de regadiu, que es destina sobretot als conreus d’horta i a prats (per al bestiar boví). Conreus mediterranis de secà. Ramaderia bovina (per a aprofitament de la llet), porcina i ovina. Destaca la indústria derivada de la fusta (serradores). Incipient indústria hotelera. Central elèctrica a l’embassament d’Oliana. Àrea comercial de Ponts. El principal augment demogràfic, experimentat durant el segle XX fou entre el 1940 i el 1950.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu. El 1690 s’hi establí un dels primers col·legis escolapis dels Països Catalans.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Anoves i la caseria del Castell d’Oliana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques