Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Claramunt i Rodríguez, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)

Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.

Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.

Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).

Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.

Chia, Julià de

Deixa un comentari

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

Chantreau, Pierre

Deixa un comentari

(París, França, 1741 – Auch, Gascunya, França, 1808)

Historiador. El 1792 fou enviat a Barcelona com a agent revolucionari.

Publicà un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referent a l’emigració francesa al Principat: Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne (1792).

Cervera, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – 1633/38)

Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola.

Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621.

Fou autor també d’una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d’unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomic.

Ceremonial dels magnífics consellers…

6 Respostes

(Barcelona, 1608 – 1699)

…y Regiment de la Ciutat de Barcelona  Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.

Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.

Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona

1 Resposta

(Girona, 1984 – )

(CEHS)  Centre d’estudis. Dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.

El nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc els divendres al cafè Can Panella.

Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació “Quaderns del Cercle“, que arribà al dotze número el 1996.

Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona.

Centre d’Interpretació del Romanticisme

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 – )

(CIRMAC)  Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d’en Cabanyes, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf.

Mostra als visitants un context històric centrat en el segle XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CHCC)  Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.

En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.

Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.

Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.

Centre d’Estudis Històrics Internacionals

4 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CEHI)  Organisme fundat a la Universitat de Barcelona, a iniciativa de l’historiador Jaume Vicens i Vives, per impulsar la historiografia catalana.

Les activitats més importants d’aquest organisme foren la publicació de la revista “Estudios de Historia Moderna” (1951-60) i de la revista bibliogràfica “Índice Histórico Español” (iniciada el 1953).

Enllaç web: Centre d’Estudis Històrics Internacionals

Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1997)

Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.

El centre fou proveït anualment d’un programa definit per uns temes d’estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d’estudiosos.

La revista “Moderna” era el vehicle d’expressió d’aquest centre.