Arxiu d'etiquetes: heraldistes

Rigalt i Nicolás, Bru

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 novembre 1813 – Barcelona, 1 juny 1867)

Heraldista i escriptor. Fill de Pere Màrtir Rigalt i Fargas.

Del 1829 al 1842 estigué a l’exèrcit, destinat a Cuba. El 1846 treballà a l’Audiència de Barcelona, on a partir del 1854 fou certificador d’armes.

És autor d’un Diccionario Histórico de las Órdenes de Cavallería, religiosas, civiles y militares, de todas las naciones del mundo (1858), així com els manuscrits Testamento de España i Escudos de Armas de Nobleza de España y Europa.

Rigalt i Fargas -germans-

3 Respostes

Família d’artistes, iniciada per aquests tres germans:

Pau Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1778 – 8 octubre 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l’Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D’altra banda, realitzà nombrosos treballs d’escenografia i de decoració.

Josep Rigalt i Fargas  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Sobresortí com a escenògraf.

Pere Màrtir Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolás.

Piñol i Andreu, Ramon

(Barcelona, 1916 – 1978)

Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista. Fou deixeble i col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona (1943-56), de les quals deixà una obra inèdita.

Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de Hispanic Society of America.

Ha publicat Heráldica de la catedral de Barcelona (1948), Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona (1949), Armorial del monestir de Pedralbes (1955) i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona (1956), i ha col·laborat a “Barcelona Divulgación Histórica”.

Piferrer i Montells, Francesc

(Lloret de Mar, Selva, 15 març 1813 – 1863)

Escriptor i heraldista. Estudià lletres a París i a Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes; posteriorment residí a Tolosa (Llenguadoc).

És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle… (1845), El idioma francés puesto al alcance de todos… (1846), de filosofia i especialment de genealogia i heràldica: Tratado de heráldica y blasón… (1853, reeditada moltes vegades), Nobiliario de los reinos y señoríos de España… (1855-60), Trofeo heroico (1860), Diccionario de la ciencia heráldica (1861) i Archivo heráldico (1863).

Móra i de Catà, Josep Francesc de

(Barcelona, 1694 – 1762)

Historiògraf i heraldista. Estudià a Barcelona i viatjà per Europa. Descriví els seus viatges en un manuscrit, que ha romàs inèdit.

El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1747 n’esdevingué vice-president i director efectiu. Assolí que Ferran VI de Borbó n’aprovés els estatuts (1752).

El 1753 hi llegí un treball sobre la interpretació de manuscrits, que amplià en el treball Observaciones sobre los principios elementales de la historia (lloat per Menéndez y Pelayo), que fou publicat en part a les Memorias (1868).

Lluís XV de França li concedí, el 1749, el títol de marquès de Llo, que fou convertit en títol de l’estat espanyol per Ferran VI el 1752.

Fou el pare de Domènec Feliu de Móra i d’Areny.

Garma i de Duran, Francesc Xavier de

Deixa un comentari

(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)

Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).

Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

Domènech i Roura, Fèlix

3 Respostes

(Barcelona, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1977)

Heraldista. Fill de Lluís Domènech i Montaner, i germà de Pere.

Fou col·laborador en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931).

Bassa i Armengol, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1977)

Heraldista i sigil·lògraf.

Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).

Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.

Fluvià i Escorsa, Armand de

3 Respostes

(Barcelona, 17 octubre 1931 – 6 setembre 2024)

Genealogista i heraldista. Fill d’Armand de Fluvià i Vendrell. Llicenciat en dret el 1959, s’ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l’Académie Internacionale d’Héraldique.

Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d’heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998).

Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d’Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l’Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d’Arenberg de genealogia.