(Fraga, Baix Cinca, segle XIV – segle XV)
Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi.
Escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.
(Alcanyís, Aragó, segle XIV – segle XV)
Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Mestre de gramàtica. Jueu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma de Mallorca, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual.
Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau Montanyans.
Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.
(Catalunya, segle XIV – Besalú, Garrotxa, 1377)
Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps.
(Besiers, França, 1240 – Perpinyà ?, 1296)
Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s’establí a Perpinyà.
Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.
(Barcelona ?, segle XIV – segle XV)
Poeta jueu. Autor d’una paràfrasi poètica al llibre de Job, composta el 1364.
El 1406 era conseller de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries.
Yosef Alcastell (Xàtiva, Costera, segle XV) Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d’Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució.
Yosef ben Mosé Mesiah (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.
Yosef ben Salom (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV) Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.
Yosef ben Seset ibn Latimí (Lleida, segle XIII – segle XIV) Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.
Yosef ben Yehudà (Girona ?, segle XIII) Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.
Yosef ibn Yahyà (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).
Ya’aqob Barceloní (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV) Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.
Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha·po’el (Perpinyà, segle XIV) (o Bonet Bonjorn) Astròleg jueu. El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.
Ya’aqob ben Yehudà Cabrit (Barcelona, segle XIV) Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.
Ya’aqob Eliahu (València ?, segle XIII) Polemista jueu. Sens dubte del segle XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.
Ya’aqob ibn Sabarra (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.
(Catalunya, segle XV)
Rabí i metge. És autor d’una història del poble jueu des de la destrucció del temple fins al seu temps.
L’obra aparegué a Amsterdam, en traducció llatina, l’any 1451.
Dades dels Països Catalans 