Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Abadia i Como, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 1774 – ? , 1860)

Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén.

L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia.

A la tornada de Ferran VII de Borbó al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.

Abadal, Ramon d’

Deixa un comentari

(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)

Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.

Massanas i Massanas, Narcís

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 17 novembre 1786 – Pont de Molins, Alt Empordà, 9 juny 1811)

Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l’acció del castell de Figueres.

Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.

Massana, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.

Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.

Lluçà i Casanoves, Isidre

1 Resposta

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Girona, prefectura de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.

Gil de Palàcio, Lleó

Deixa un comentari

(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)

Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.

Gendarmes d’en Garriga, els

Deixa un comentari

(Empordà, segle XIX)

Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.

Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.

Gallart -varis bio-

Deixa un comentari

Ambrós Gallart  (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648)  Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

Antoni Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

Cristòfol Gallart  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

Joan Gallart  (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

Vicenç Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.

Fàbregas i Caputo, Joaquim

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)

Militar. Distingit a la guerra napoleònica.

Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.