Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Gallart -varis bio-

Ambrós Gallart  (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648)  Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

Antoni Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

Cristòfol Gallart  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

Joan Gallart  (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

Vicenç Gallart  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.

Fàbregas i Caputo, Joaquim

(Tarragona, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)

Militar. Distingit a la guerra napoleònica.

Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.

Berot, Pere

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.

Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.

Bell-lloc, Josep Marià

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l’atac contra Puigcerdà.

A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.

Bacigalupi, Andreu

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Era coronel del regiment de Barcelona.

Es distingí lluitant contra la invasió napoleònica. Fou un dels primers que s’alçaren a Catalunya contra l’ocupació francesa.

Ascensió, Conspiració de l’ *

(Barcelona, maig 1808)

Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).

Artigas, Francesca

(Ponts, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Patriota. Es trobava a Girona en escaure’s el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques.

Participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sergent.

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de

(Cervera, Segarra, 1736 – Madrid ?, després 1821)

Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan.

El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec.

El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matias Vinuesa.

Vidal, Joan -religiós, /1808-

(Aiguaviva de Gironès, Gironès, segle XVIII – Girona, 1808)

Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona.

Morí de les ferides rebudes a l’assalt al baluard de Santa Clara el 21 de juny de 1808 durant la guerra del Francès.

El 1909 l’ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l’església de Sant Feliu.

Verins, conspiració dels *

(Barcelona, juliol 1812)

Veure> Conspiració dels verins (intent d’atemptat contra l’exèrcit napoleònic).