Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Col·legi Militar de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1812 – 1814)

Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Santiago Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.

Ocupà l’edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, i una foneria de canons.

Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península.

Castalla, segon combat de -1813-

2 Respostes

(Castalla, Alcoià, 13 abril 1813)

Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Whittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Francisco J. de Elío a Villena i de Murray al port de Biar.

Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s’hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l’evacuació francesa del País Valencià (5 juny 1813).

Castalla, primer combat de -1812-

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 21 juliol 1812)

Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general Enrique José O’Donnell (12.000 homes) quan intentaven d’expulsar els francesos de la foia de Castalla.

Després d’intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d’O’Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d’ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana.

Com a conseqüència d’aquesta derrota, O’Donnell fou substituït per Francisco J. de Elío com a capità general de València.

Cap de la Nau, el

Deixa un comentari

(País Valencià, 1810)

Departament, creat el 1810, amb capital a Alacant i que comprenia la part entre el Xúquer i el Segura i, per interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.

En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant. Tenia les sots-prefectures de Xàtiva i de Dénia.

Calvo, Baltasar

3 Respostes

(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)

(o Calbo)  Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.

A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.

El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.

Cabrelles, serra de les

9 Respostes

(Requena, Plana d’Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol)

(cast: de Las Cabrillas) Alineació muntanyosa (963 m alt), formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general nord-oest – sud-est, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella.

A l’inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol.

Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena.

Blake y Joyes, Joaquín

4 Respostes

(Vélez-Màlaga, Andalusia, 19 agost 1759 – Valladolid, Castella, 27 abril 1827)

Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Sagunt, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811).

Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814.

Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.

Berge, Francesc

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)

Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).

Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).

El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.

Bayer i Asarau, Carles

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 11 febrer 1795 – 30 agost 1860)

Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d’Europa.

Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys.

Albufera, ducat d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.

Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.

Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).

Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.