Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Albufera, ducat d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.

Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.

Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).

Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.

Abadia i Como, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 1774 – ? , 1860)

Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén.

L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia.

A la tornada de Ferran VII de Borbó al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.

Abadal, Ramon d’

Deixa un comentari

(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)

Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.

Massanas i Massanas, Narcís

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 17 novembre 1786 – Pont de Molins, Alt Empordà, 9 juny 1811)

Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l’acció del castell de Figueres.

Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.

Massana, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.

Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.

Lluçà i Casanoves, Isidre

1 Resposta

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Llimona, Joan

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, segle XVIII – segle XIX)

Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics.

El 1808 fou un dels caps de l’atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.

Girona, prefectura de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.

Gil de Palàcio, Lleó

Deixa un comentari

(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)

Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.

Gendarmes d’en Garriga, els

Deixa un comentari

(Empordà, segle XIX)

Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.

Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.