Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Junta Suprema de Govern del Regne de València -1808/10-

11 Respostes

(València, 25 maig1808 – 3 març 1810)

Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l’arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo.

Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808).

A partir d’aquest moment és constituí com a Junta Superior d’Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.

Guerra del Francès *

Deixa un comentari

Veure> Francès, guerra del  (conflicte bèl·lic, 1808-14).

Fivaller i Bria, Joan Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIX – 1874)

Militar. De molt jove lluità a la guerra del Francès contra les forces napoleòniques.

Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.

Esteve i Ximeno, Baptista

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 2 novembre 1774 – Xert, Baix Maestrat, 1816/20)

Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès.

Avantçant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses.

El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina.

Domènec, Vicent

2 Respostes

(València, segle XVIII – segle XIX)

Ciutadà. Era venedor de lluquets o palletes i per aquesta raó fou conegut per el Palleter.

La tradició li atribueix d’haver llançat, a la placeta de les Panses, el primer crit de revolta contra els francesos, el 23 de maig de 1808 (el Crit del Palleter).

Divisió Mallorquina

1 Resposta

(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)

Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.

El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.

Diario Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juny 1808 – 31 desembre 1814)

Periòdic. Publicat sota els auspicis de la Junta Patriòtica. Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastià Hernández i Morejon per tal d’informar sobre els esdeveniments de la Guerra del Francès. El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca”.

El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics.

Amb l’aparició de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812) es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat.

Diario Napoleónico

Deixa un comentari

(València, 1808)

Diari. De poca durada, imprès als tallers del “Diario de Valencia”.

De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Josep I Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular.

Crit del Palleter, el -1808-

3 Respostes

(València, 23 maig 1808)

Moviment popular, que rebutjà les abdicacions de Ferran VII de Borbó i Carles IV de Borbó a Baiona i que representà l’inici de la guerra dels Francès al País Valencià.

Començà amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la Ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de monedes destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar.

El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’allistament general.

Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una bandera feta amb una canya i la seva faixa vermella, es dirigí al mercat, on, enfilat en una cadira, estripà paper segellat amb l’efígie de Murat tot dient: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleon; viva Ferran VII i muiren els traïdors!”, crit que ha esdevingut símbol del moviment.

El dia 24, descobertes les cartes de les autoritats a Madrid, hi hagué una altra manifestació, controlada pel militar González Moreno, l’advocat Manuel Cortès i els germans Bertran de Lis, els quals, amb Joan Rico, obtingueren permís per escorcollar la Ciutadella, però foren agafats per la multitud. González Moreno fou nomenat comandant del poble sobirà.

El dia 25, les autoritats, després de parlamentar amb Joan Rico i Manuel Cortès com a representants populars, acceptaren la constitució de la Junta Suprema de Govern del Regne de València.

Company i Soler, Joaquim

1 Resposta

(Penàguila, Alcoià, 3 gener 1732 – València, 13 febrer 1813)

Eclesiàstic. Ingressà en l’orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1797-1800) i de València (1800-13).

Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l’assetjament del general Suchet (novembre 1811).

Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius.