(Girona, 19 agost 1908 – 1988)
Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.
Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.
Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).
(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)
Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.
Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).
(Girona, 1259 – 1285)
Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D’origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.
És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l’extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280.
En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d’idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia.
Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor.
(Girona, 14 agost 1913 – Blanes, Selva, 29 novembre 2003)
Poetessa. Formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” de Girona.
Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960).
(Girona, 31 desembre 1680 – Madrid, 10 agost 1759)
Metge. Fill d’un militar llombard, natural de Pavia.
Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752).
És autor d’Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural.
(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)
Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.
Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.
(Girona, 1929 – segle XX)
Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents.
Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l’altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l’any següent.
(Girona, 1824 – Guanabacoa, Cuba, 1898)
Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-77).
A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir: es mostrà partidari de la independència de Cuba.
Escriví els poemes La defensa de Holguín (1882) i Españoles e insurrectos (1890).
(Girona, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona.
Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres del venerable Fray Dalmacio Ciurana (1690), reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949.
(Girona, 16 desembre 1766 – Barcelona, 17 desembre 1839)
Advocat i polític. Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1789).
Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis (1810) i magistrat a l’audiència de Mallorca (1821) i de Barcelona (1838).
Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada, i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).
Dades dels Països Catalans 