(Catalunya, segle XIX – Girona, 1869)
Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d’Espanya que dirigia Gaietà Rossell.
(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)
Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.
Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.
(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)
Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.
Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).
(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)
Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.
Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
(Catalunya, segle XII – Girona, 15 desembre 1227)
Bisbe de Girona (1214-27), successor d’Arnau de Creixell i antecessor de Ramon de Palafolls.
El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l’excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d’heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa.
(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.
Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.
(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)
Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.
Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).
Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.
Dades dels Països Catalans 