Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Borrassà, Francesc (I)

(Girona, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.

Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:

  • Francesc (II) Borrassà  (Girona, segle XV – abans 1433)  Pintor. Heretà el taller del seu pare, per haver mort abans que aquest el germà gran. La seva activitat fou, segons sembla, bastant intensa.
  • Honorat Borrassà  (Girona, 1425 – 1453)  Pintor. Treballà al taller familiar, heretat pel seu pare. Han estat documentats alguns dels seus treballs.
  • Jaume Borrassà  (Girona, 1425 – segle XV)  Pintor.
  • Pere Borrassà  (Girona, segle XV – 1453)  Pintor.

Borrassà -pintors-

(Girona, segle XIV – segle XV)

(o Borraçà o Borraçan)  Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.

El més antic és Guillem (I) Borrassà  (Girona, segle XIV – 1396)  Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:

Guillem (II) Borrassà  (Girona, segle XIV – abans 1390)  Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).

Boïl, Guillem Ramon

(València, segle XV – Girona, 1532)

Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.

El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.

Blanch i Sisó, Enric

(Catalunya, segle XIX – Girona, 1869)

Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d’Espanya que dirigia Gaietà Rossell.

Blanch i Illa, Narcís

(Girona, 1827 – 1874)

Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.

Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.

Beuda, Jaume

(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)

Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.

Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.

Bernat Umbert

(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)

Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.

Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).

Berenguer Dalmau

(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)

Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.

Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).

Badia i Casañas, Joan

(Girona, 1900 – 1923)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.

Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).

Albertí, Jaume

(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)

Mestre, gramàtic i poeta.

A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.